La porta del darrere

Un escriptor amb un sólid present i un millor futur a la literatura catalana contemporánia. [«Avui», 5/1/2005] «La porta del darrere» és un recull de quaranta poemes a través dels quals el viatge de la lectura i de l art, el viatge interior, el viatge físic i el viatge de  l amistat i de les relacions humanes s entrecreuen fins que apareix una figura d un tapís, complexa i indesxifrable. La veu dels poemes agafa aquesta figura com a mirall de les seves própies dificultats i dubtes, de la seva própia capacitat de barrejar l humor i la seriositat, les perplexitats i les conviccions. «La porta del darrere»  es converteix aleshores en un emblema per accedir a la complexitat de  les coses i de la vida. Es també una imatge programática per a un tipus molt específic d art de viure: sempre a punt d entrar, sempre a punt de sortir. «La porta del darrere» és, en definitiva, un intent més per abocar-se al pou de l existéncia humana. Jordi Ibáñez Fanés Nascut a Barcelona el 1962, és professor al Departament d Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. El seu camp d investigació són les idees estétiques de la modernitat i la seva transformació i vigéncia en el món contemporani. Ha publicat la novel·la «Una vida al carrer» (2004) i el poemari «Nou homenatges i altres problemes» (2000). També és autor dels assaigs «Después de la decapitación del arte» (1996) i «La lupa de Beckett» (2004). Ha escrit una tesi sobre Benjamin i Heidegger i ha traduït al catalá Georg Büchner i Thomas Bernhard. Ha estat crític literari del diari «El País» i actualment col·labora a les págines de cultura de «La Vanguardia».