Primera història, primera memòria

Francesc Candel, PACO CANDEL (Casas Altas, Rincón de Ademuz, 31 de maig de 1925), autodidacta de barri, és un dels nostres autors vius més prolífics i estimats. Dotat d'una singularitat narrativa i lingüística inimitables, d'un estil tan propi que «comenÇa i acaba en ell mateix», Candel ha estat capaÇ com pocs de fer professió de la llibertat expressiva, sense deixar-se impressionar per cap altre magisteri que el de la realitat de la vida. De la má dels seus pares, amb dos anys va arribar a Barcelona com a immigrant. Ha viscut sempre a les barriades de l'actual Zona Franca (Can Tunis, les Cases Barates,  el Port), escenaris fácilment identificables en molts dels seus relats i novel·les. Paco Candel, llegenda viva de la Barcelona no burgesa, mestre en la descripció del paisatge urbá i suburbial, ha publicat més de cinquanta llibres, entre els quals cal destacar Donde la ciudad cambia su nombre, Han matado un hombre, han roto un paisaje,  Els altres catalans, Trenta mil pessetes per un home, Fem un pols, Hemingway!, Els altres catalans vint anys després i Aquella infáncia esvaïda.. Primera história, primera memória són les memóries d'una infáncia marcada per una guerra i dilatada en tres infáncies: una primera (divertida) d'onze anys previs a la Guerra Civil, una segona (temerária) de tres anys, que es desenvolupa durant la Guerra Civil, i  una tercera (malenconiosa) de dos anys, posterior a la Guerra Civil; totes tres farcides d'episodis intensament humans i en els quals la sang i els efluvis dels cossos circulen a vessar: la infáncia dels parts i les baralles, la del camp de lluita i de les fosses comuns, la  del jou i les fletxes i de les primeres bastonades nacional-católiques: la de la lletra que amb la sang entra.Són aquestes les memóries d'una infáncia dura i tendra, d'una dolÇa i ácida promiscuïtat, de quan les ciutats (des de l'extraradi de Valéncia fins la falda de Montjuïc) eren barriades o veïnats o cases o  portes sempre obertes al carrer, convertida en la gairebé única escola de la vida. Aquestes són les memóries de la primera memória de Francesc Candel, que ens explica, amb el seu estil inimitable, de manera gens vanitosa, la primera história de la seva vida, la d'un fill de la Guerra Civil.