Autobiografies

Un recull de textos autobiográfics del poeta portugués més important del segle XX. «Ara és necessari que digui quina mena d home sóc. El meu nom no importa, ni qualsevol altre detall sobre mi.» Imprescindible Pessoa «Viure no és necessari; el que és necessari és crear», aquesta és una de les idees que es repeteix al llarg dels diferents textos recollits en aquest volum i que ens mostra el Pessoa més íntim a partir de fragments dels seus heterónims, notes i documents personals, com ara la carta a Ofelia Queiroz. «L home que mai no va ser, perqué va sacrificar la seva vida de carn i ossos en benefici de la seva obra literária», contínuament buscant una trascendéncia a tot alló que feia, considerant la seva obra, obra vida  o vida obra, sense poder separar una cosa de l altra, el llibre és un  recull de textos de gran forÇa alguns d ells traduïts per primera vegada a la nostra llengua. «Fent-se mereixedor del seu cognom, que en  portugués significa persona, Fernando Pessoa va fer de si mateix un símbol i una suma de totes les persones, en un continu multiplicar-se que era essencialment una il·lustració, una mostra prodigiosa, un conjunt d autobiografies que només col·lectivament podrien representar, o suggerir, qué és un ésser humá --per exemple jo, o vosté.» [Del próleg de Richard Zenith.] «No sé qui sóc, quina ánima tinc. Quan parlo amb sinceritat no sé amb quina sinceritat parlo. Sóc de manera diversa un altre d un jo que no sé si existeix. Sento creences que no tinc. M exalten ánsies que repudio. La meva perpétua atenció sobre mi perpétuament m indica traïcions de l ánima a un carácter que potser no tinc, i que ni ella no creu que tingui. Em sento múltiple. Sóc com una habitació amb innombrables miralls que desvien cap a reflexions falses una única, central realitat que no és en ningú i és en tothom.» [Fragment d Autobiografia en plural] Introducció de Richard Zenith, máxim especialista mundial en Fernando Pessoa, i traducció de Víctor Martínez Gil. Fernando Pessoa (Lisboa, 1888-1935) Va passar la seva infantesa a Durban (Sud-áfrica), on el seu pare era cónsol, i va estudiar a la Universitat de Ciutat del Cap,  fet que li va permetre dominar tant l anglés com el portugués. Va tornar a Lisboa el 1905, any en qué va comenÇar a llegir Nietzsche i Schopenhauer i va comenÇar a treballar com a traductor de textos comercials anglesos. De 1908 daten els seus primers assaigs de crítica  literária a la revista A Aguila. El 1914 va entrar en contacte amb els avantguardistes portuguesos i van sorgir els seus primers heterónims, que no són pseudónims sinó personatges reals diferents d ell. Les seves obres completes, d entre les quals destaca el recull de  fragments en prosa Llibre del dessassossec, van anar apareixent a partir de 1941, tot i que una gran part de la seva producció continua inédita.